Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
LLUISETA, á las donas.

 Li ha dit pochs modos.

PERE MARTIR

 No planto may cap xasco á ningú jo: aixó vosaltres, que no us haveu mogut d' aquesta platja; que tinch més mon, y m' he fet ab personas.

CATARINA

 Ab malas personas potser sí que t' hi has fet molt.

PERE MARTIR, á Catarina.

 M' he fet ab gent com... com tu.

GREGORI

 Nosaltres no 'ns alabem d' enganyar á ningú, may; y quan doném una paraula som formals. Y n' hi ha d' altres...

PERE MARTIR

 Y qué sabs tu? Qué sabs tu?

BALTASANET

 Vaja, á menjar y fora.

GREGORI

 Es que si ara jo 't retragués las tevas malifetas...

BALTASANET

 Que callis. (Tots lo fan callar.)

PERE MARTIR

 Dígaho; qu' ho digui. Si encare no ho sabs tot, que te n' hi podría afegir un altre.

CATARINA

 Gregori, prou.

LLUISETA

 Deixéulos dir. (Uns diuhen que callin, altres que no.)