Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LLUISETA, á las donas.

   Li ha dit pochs modos.

PERE MARTIR

   No planto may cap xasco á ningú jo: aixó vosaltres, que no us haveu mogut d' aquesta platja; que tinch més mon, y m' he fet ab personas.

CATARINA

   Ab malas personas potser sí que t' hi has fet molt.

PERE MARTIR, á Catarina.

   M' he fet ab gent com... com tu.

GREGORI

   Nosaltres no 'ns alabem d' enganyar á ningú, may; y quan doném una paraula som formals. Y n' hi ha d' altres...

PERE MARTIR

   Y qué sabs tu? Qué sabs tu?

BALTASANET

   Vaja, á menjar y fora.

GREGORI

   Es que si ara jo 't retragués las tevas malifetas...

BALTASANET

   Que callis. (Tots lo fan callar.)

PERE MARTIR

   Dígaho; qu' ho digui. Si encare no ho sabs tot, que te n' hi podría afegir un altre.

CATARINA

   Gregori, prou.

LLUISETA

   Deixéulos dir. (Uns diuhen que callin, altres que no.)