Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/62

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PERE MARTIR

   La culpa la té tota aquesta mossa. (Per l' Agata.)

AGATA

   Sí, ara jo tindré la culpa de tot com sempre!

PERE MARTIR

   Tu, sí, que no 't deya pas res á tu, y m' has vingut á empendre... ab l' escusa del plat.

BALTASANET

   Alto, alto, minyó, que la xicota ha fet lo que debía. Ahont s' es vist! Volguerli fer pagar ara á n' ella! La xicota t' estava agrahida per las caritats qu' has fet, y avuy que pera ella es un dia de... gloria, que 's diu, perque en aquest dia ella ho va perdre tot y també ho va trobar tot, que fins va trobar á Nostre Senyor, perque ni n' havía sentit á parlar, que va ser com un miracle... Donchs, ella, agrahida, te portava la pobreta 'l plat, glatintli 'l cor, ben contenta, y tu ja s' ha vist com l' has rebuda.

AGATA

   No, no, que jo he fet mal d' anarhi, y com que jo 'n tinch tota la culpa, 'l plat té, el plat té: ja está!

(Plorant cremada trecan 'l plat d' en Pere Mártir.)
LLUISETA

   El plat ho paga, té! (Riuhen tots.)

BALTASANET

   Aquí ningú riu! Silencio! (Tothom calla.)

AGATA

   Y ara jo ja no vuy menjar més, y divertiuvos vosaltres; y á mi que 'm deixin estar, que 'm deixin!

(Rabiosa plorant.)