La culpa la té tota aquesta mossa. (Per l' Agata.)
Sí, ara jo tindré la culpa de tot com sempre!
Tu, sí, que no 't deya pas res á tu, y m' has vingut á empendre... ab l' escusa del plat.
Alto, alto, minyó, que la xicota ha fet lo que debía. Ahont s' es vist! Volguerli fer pagar ara á n' ella! La xicota t' estava agrahida per las caritats qu' has fet, y avuy que pera ella es un dia de... gloria, que 's diu, perque en aquest dia ella ho va perdre tot y també ho va trobar tot, que fins va trobar á Nostre Senyor, perque ni n' havía sentit á parlar, que va ser com un miracle... Donchs, ella, agrahida, te portava la pobreta 'l plat, glatintli 'l cor, ben contenta, y tu ja s' ha vist com l' has rebuda.
No, no, que jo he fet mal d' anarhi, y com que jo 'n tinch tota la culpa, 'l plat té, el plat té: ja está!
El plat ho paga, té! (Riuhen tots.)
Aquí ningú riu! Silencio! (Tothom calla.)
Y ara jo ja no vuy menjar més, y divertiuvos vosaltres; y á mi que 'm deixin estar, que 'm deixin!
