Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA

   Es que té un geniot aquesta xicota!

BALTASANET

   Y que no té rahó?

PERE MARTIR, devant d' ella somrihent.

   Mireu qu' es prou la mossa! Sembla un cuhet: fuf! pam! Quin géni!

BALTASANET, á Pere Mártir.

   Vaja, home, déixala estar a l' Agata. Que no ho veus que no té ningú ella? Pobreta! Ferla enrabiar avuy! Vaja, no tens entranyas.

PERE MARTIR

   Més que vos en tinch. Pts! (De cop carinyós.) Agata...

BALTASANET

   Que la deixis.

PERE MARTIR, apartant á Baltasanet.

   Agata. (No contesta.) Qué 'm vols escoltar? Tu! (L' Agata fuig d' una revolada, ell li corra al darrera.) Que no vuy que fugis! (Agafantla.) No ho vuy que t' en vagis d' aquesta manera...

(L' altre gent conversa menjant sens fixarse en ells dos.)
AGATA

   Déixam estar!

PERE MARTIR

   Espérat!

AGATA

   No, no:que me 'n vuy anar jo!

PERE MARTIR

   Que vuy que m' escoltis!