Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA

 Es que té un geniot aquesta xicota!

BALTASANET

 Y que no té rahó?

PERE MARTIR, devant d' ella somrihent.

 Mireu qu' es prou la mossa! Sembla un cuhet: fuf! pam! Quin géni!

BALTASANET, á Pere Mártir.

 Vaja, home, déixala estar a l' Agata. Que no ho veus que no té ningú ella? Pobreta! Ferla enrabiar avuy! Vaja, no tens entranyas.

PERE MARTIR

 Més que vos en tinch. Pts! (De cop carinyós.) Agata...

BALTASANET

 Que la deixis.

PERE MARTIR, apartant á Baltasanet.

 Agata. (No contesta.) Qué 'm vols escoltar? Tu! (L' Agata fuig d' una revolada, ell li corra al darrera.) Que no vuy que fugis! (Agafantla.) No ho vuy que t' en vagis d' aquesta manera...

(L' altre gent conversa menjant sens fixarse en ells dos.)
AGATA

 Déixam estar!

PERE MARTIR

 Espérat!

AGATA

 No, no:que me 'n vuy anar jo!

PERE MARTIR

 Que vuy que m' escoltis!