Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


PERE MARTIR

   Ara alló que anavas á dir.

AGATA

   Ah, sí. Que las duas cosas que més m' estimo son, la Mariona y un' altre cosa: aquella figura de fusta que tinch al meu cuarto y que tant me la miro, y fins quan tinch massa penas li enrahono y m' hi encomano.

PERE MARTIR

   La d' aquell moro del barco ahont venías, oy?

AGATA

   Aquella, aquella. Alló es meu: veurás qui no té res més... mira! Y alló 'm sembla que 'm lliga á la meva vida d' abans de venir aquí. Com si alló fos d' un altre mon, d' allá ahont jo vinch, y fos la meva familia, el meu Nostre Senyor y tot; per que á Nostre Senyor, si un se l' estima se 'l pot representar com vol; y jo aquella cara la veig hermosa, y soch tota d' ella; y mírat, cada any com avuy m' hi abrasso y li dich: Pare meu! Pare! Y tot el guarneixo de flors. (Ella riu.) Ja pots riure, ja, home.

PERE MARTIR

   Donchs, veus, no rich gens.

AGATA, mirantlo fit á fit

   Veritat, no rius... Donchs que no 't faig gayre fástich?

PERE MARTIR

   No: al revés, créume. En bona refé t' ho dich.

AGATA

   Donchs, mira... no hi estich feta á n' aixó, jo. (Pausa.) Ah, veyám: per qué has dit al revés?