Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
GREGORI

 Y si pleguessim y nosaltres anessim á la barca, Agata?

AGATA

 Sí, enllestim.

PERE MARTIR, á Agata.

 Donchs la Mariona á tu no 't...

AGATA

 Qué vols dir?

PERE MARTIR

 Res, res. (Qu 'ella no se l' estima á l' Agata.)

(Los uns recullen los plats del esmorsar y 'ls altres preparan l' embarcament.)
AGATA

 Mírat, Pere Mártir, jo no soch ningú, sabs? Pero soch molt agrahida. Hi ha duas cosas que me las estimaré sempre, perqu' ellas son la meva familia. (Arrenca á riure.) Mes que n' has de fer tu d' aixó? Deixemho corre. (Va rapidament á agafar la fitora.)

PERE MARTIR, anantli al darrera.

 No. Dígamho, dígamho.

AGATA, donantli la fitora.

 Donchs aguanta de primer, que tinch d' afinar les puas, que no 's clavan gayre y relliscan als peixos. (Abaixantse á terra arregla la pedra de esmolar.) No has pescat may tu, eh?

PERE MARTIR

 No, sí... No ho sé.

AGATA, alsantse.

 Dónamela. (Pren la fitora esmolantla.)