Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


GREGORI

   Y si pleguessim y nosaltres anessim á la barca, Agata?

AGATA

   Sí, enllestim.

PERE MARTIR, á Agata.

   Donchs la Mariona á tu no 't...

AGATA

   Qué vols dir?

PERE MARTIR

   Res, res. (Qu 'ella no se l' estima á l' Agata.)

(Los uns recullen los plats del esmorsar y 'ls altres preparan l' embarcament.)
AGATA

   Mírat, Pere Mártir, jo no soch ningú, sabs? Pero soch molt agrahida. Hi ha duas cosas que me las estimaré sempre, perqu' ellas son la meva familia. (Arrenca á riure.) Mes que n' has de fer tu d' aixó? Deixemho corre. (Va rapidament á agafar la fitora.)

PERE MARTIR, anantli al darrera.

   No. Dígamho, dígamho.

AGATA, donantli la fitora.

   Donchs aguanta de primer, que tinch d' afinar les puas, que no 's clavan gayre y relliscan als peixos. (Abaixantse á terra arregla la pedra de esmolar.) No has pescat may tu, eh?

PERE MARTIR

   No, sí... No ho sé.

AGATA, alsantse.

   Dónamela. (Pren la fitora esmolantla.)