Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tita, y en acabar te vas posar á plorar, y deyas cosas que no s' entenían en una llengua més revessa!...

AGATA

   D' ahont venía jo? Quína terra era la meva?

(Arronsant las espatllas pensativa.)
BALTASANET

   Duyas un vestit que no era d' aquesta terra, y lletras que trobarem en trossos del barco y aquella figura de moro.. No t' enfadarás pas, verita? Perque tu no hi tens cap culpa... (Ella fa que no ab lo cap.) Donchs tot alló volia dir, segons després s'ha esbrinat, que tu havías nascut entre moros, y que 'ls teus pares debían ser... ja ho he dit, moros.

PERE MARTIR

   Bueno, no se 'n parli més d' aixó.

BALTASANET

   Oh, es que á n' ella la van fer batejar totseguit, y 'ns varem disputar molt per qui se la quedaría. Al últim vam dir: deixém al mitj á l' Agata y tothom que se separi y l' Agata que se 'n vagi ab qui vulgui; y tu no vas venir ab nosaltres. Ah bona pessa! (Rihent.)

AGATA

   Debía ser per seguir á la Mariona que tindría cuatre anys més que jo.

BALTASANET

   Bueno, ja t' ho vaig perdonar, ja; sino que quan se van morir els pares de la Mariona, enlloch d' anárten ab l' oncle d' aquesta mossa, podías venirten á casa.

AGATA

   Oh, hauría deixat també á la Mariona; y ja sabeu si me la estimo!