Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bar balasejantme en l' aygua tranquila ja, y sense por, y al mirar pe 'l damunt meu, enlloch dels ulls de la mare, vaig veure ulls y més ulls que 'm va semblar qu' amorosos me miravan com si fossin totas las mares del mon, que devían ésser las estrellas; y 'm vaig creure que 'm trobava sobre una falda que may s' acabava, com si totas las mares s' haguessin ajuntat pera ferne una de falda pera mi que cap ne tenia. Y va sortir el sol, y li vaig estendre 'ls brassos, que entre la boyra 'l vaig pendre per la cara d' aquell pare meu qu' havía perdut y que tornava; qu' en tot els veya á n' ella trobantme sols. Y 'm vaig adormir dihentli al sol y al mar; Pare! Mare!

BALTASANET

   Pobreta! Pobreta!

AGATA, plorant.

   M' agrada créuremho que va ser aixís, y m' ho fantasiejo jo mateixa. (Pausa.) Ah! Y res més; qu' al despertarme 'm vaig trobar damunt d' aquesta platja, lligada á un tros d' aquell barco perdut y voltada de mariners y de donas que somreyan estranyats mirantme y 'm socorrían.

BALTASANET

   Sí, sí. Nosaltres, nosaltres. Y en aquell tros de barco hi havía sencer, ben trevallat á la fusta, un cap de moro, qu' era el de la prora del barco ahont ella anava.

AGATA

   Sí qu' ho era, sí.

PERE MARTIR

   Digas: y després?

BALTASANET

   Després tu 't vas posar á riure, com que eras tan pe-