Sí. Cada dia m' en recordo més, més.
Donchs se va salvar perque...
No vos, no: ella, qu' ho digui ella.
Digas, digas.
Jo? Es que no m' agrada parlarne á tothom...
Si tant greu te sab...
No, no, que t' ho vaig á dir, que ho vaig á dir. Veuréu que 'm robo quan hi penso que m' estava un dia tota petita, petita ajegudeta á la falda d' una dona; la meva mare. (Ab orgull mirantse á tothom.) Perque ho deiva ser, ho era la meva mare! M' estrenyía forsa ab los seus brassos, plorant y besantme; y ella no 'm bressava, no; més com si totas duas ens trobessim adintre d' un bressol molt gran, molt gran, tot s' ajeya y tot s' adressava ab nosaltres. De cop vaig veure sortir per darrera de la mare 'l cap d' un home, la cara encesa els cabells de punta, y' ns abrassá á las duas, y tot se va omplir d' un estrany terratrémol y xiscles y gemechs, y un torrent d' aygua 'ns va caure assobre, y tot se va fer negre, y rodolarem ab aquella aygua avall, amunt, y no sé més, y no sé més sino que 'm veig que m' ofego y ho somio encare. (Comentaris de tothom. Pausa.) Y després no sé com va ser que 'm vaig tro-
