Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LLUISETA

   A mi 'l pare 'm va dir que havía vingut en una onada.

FILOMENA

   No, aixís no. (Altres s' han ficat en la disputa.)

RUFET

   Baltasanet, oy que á l' Agata la va llensar á la sorra una onada molt regrossa?

BALTASANET

   Va ser que tota la nit el vent de mar se va batre contra el poble, que llensava per damunt las rocas molta d' aygua, com á montanya; y ab la celistia de las estrellas vam veure aprop, aprop, un bastiment qu' estava en perill y que tant aviat semblava que s' aguantés enlayre com que se 'n anés á fons. Tot el poble era á la platja y assobre las rocas: de cop va semblar que aquell barco s' acostés molt depressa, tant que fins hi oviravam gent á bordo, y quan va ser més aprop d' aquí, de cop virá en rodó, se va ajeure de babor y ja no 'l tornárem á veure. Conteu quin esglay nosaltres, perque no podíam fer res per aquells infelissos que se 'n van anar á fons dintre del barco!

LLUISETA

   Y l' Agata també hi era al barco?

RUFET

   Y com se va salvar?

FILOMENA

   Y tu t' enrecordas, Agata?

(L' Agata ha anat seguint atentament la relació acostantse al Baltasanet fins á posarli un bras al coll abrassantshi.)