Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en nom de tot el poble, en memoria d' aquells companys meus que la recullírem y 's trovan ja casi tots dintre de la terra, l' abrasso ara á la pobreta Agata y la beso, sí, sí, té, té, tots t' estimem, tots, filleta nostra, filleta meva. (Plora.)

AGATA

   Avi, que sou bo, avi! (Abrassada á n' ell.)

MÓLLERA

   Nosaltres no ho deyam per cap mal.

(Tots mitj conmoguts.)
FILOMENA

   Es clar que no li volem cap mal.

GREGORI

   Donchs á acabar l' esmorsar, que 's girará bon temps pera la pesquera.

AGATA, recullint poch á poch lo plat trencat.

   (Malaguanyat esmorsar! Oh, y qu' ell al cap d' avall... potser se l' hauria menjat.) (Mirant sens ser vista á Pere Mártir.) (Encare s' aprofitaría.)

(Per lo menjar de terra que posa sobre 'ls trossos del plat.)
PERE MARTIR

   (Ara aquesta mossa 'l qu' hauria de fer, es donármen del seu.) (Fa un pas pera anarli á parlar.) (Cá, si té un geniot, qu' es més rabiosa!...)

(Fa una estona que disputan Filomena y Rufet.)
FILOMENA

   Que no, que semblava morta.

RUFET

   Adormida.