Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CATARINA

   Be, digas, digas.

GREGORI

   Perque una nit que va entrar un vent fort de mar, me vaig llevar pera arrambar la barca: hi havía molts núvols, y no sé com me vá acudir de mirar á aquesta casa; donchs en aquell punt vaig veure que 's ficava per aquesta finestra un home.

CATARINA

   Ell, era éll. Y quan va ser aixó?

GREGORI

   Veurás: fá... fá...

CATARINA, impacient.

   Veus com es un perdut aquest home?

GREGORI

   Aixó ho sap tothom.

CATARINA

   Y ella una altra perduda.

GREGORI

   D' ella sí que no m' ho pensava.

CATARINA

   Deu te fassa bó!

GREGORI

   Y ara á callarho, eh?

CATARINA

   Es á dir que jo tindré de fer de cobertora, com tu has fet?

GREGORI

   Aixó may; y jo tampoch n' estava cert, perque 'm