Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


semblava que no s' hi podía arribar á la finestra. Ara sí, qu' he vist unas esquerdas á las pedras...

CATARINA

   Escarmentemlos á n' aquestos pocas vergonyas, nosaltres?

GREGORI

   Just, diguemho al Cinquenas?

CATARINA

   No, que ell no 'ns creuría. Farem una altre cosa, que ja la tinch pensada. Plantilla:Deeta

LLUISETA, acostantse á la Catarina.

   Y si 'l cridessim, Catarina?

CATARINA, apartántsen ab violencia

   Cridéulo, ó feu lo qu' us donga la gana.

FILOMENA

   Gregori, qué té la Catarina?

GREGORI

   Ella s' ho sap.

CATARINA, rihent

   Qué voleu que tinga? Que m' he tornat pescadora; y 'm sembla que fá nit pera pescar á la encesa.

GREGORI, mirant per la finestra.

   Ara vé 'l pare; se ve qu' avuy no hi há feyna.

CATARINA

   (Ah, si 'l Pere Mártir hi vé aquesta nit! Pitjor será pera ella!) (Rihent nerviosa.) (Ara á que m' ajudi 'l Gregori.)