Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

semblava que no s' hi podía arribar á la finestra. Ara sí, qu' he vist unas esquerdas á las pedras...

CATARINA

 Escarmentemlos á n' aquestos pocas vergonyas, nosaltres?

GREGORI

 Just, diguemho al Cinquenas?

CATARINA

 No, que ell no 'ns creuría. Farem una altre cosa, que ja la tinch pensada.

(Mentres tant totas las altras donas han estat parlant entre ellas al fons de la escena.)
LLUISETA, acostantse á la Catarina.

 Y si 'l cridessim, Catarina?

CATARINA, apartántsen ab violencia

 Cridéulo, ó feu lo qu' us donga la gana.

FILOMENA

 Gregori, qué té la Catarina?

GREGORI

 Ella s' ho sap.

CATARINA, rihent

 Qué voleu que tinga? Que m' he tornat pescadora; y 'm sembla que fá nit pera pescar á la encesa.

GREGORI, mirant per la finestra.

 Ara vé 'l pare; se ve qu' avuy no hi há feyna.

CATARINA

 (Ah, si 'l Pere Mártir hi vé aquesta nit! Pitjor será pera ella!) (Rihent nerviosa.) (Ara á que m' ajudi 'l Gregori.)