Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/88

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA V



CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, GREGORI, BALTASANET, y altres homes y donas.


BALTASANET

   Que Deu vos donga una santa nit, y sant Miquel gloriós ens guardi á tots de caure en mals averanys, y 'ns deslliuri de las temptacions del dimoni.

CATARINA

   Y de ningú més que dels dimonis, sogre?

BALTASANET

   Es que, veurás, nora, dihent del dimoni ja hi vá tot, sach y peras. M' entens? Perque dihent dimonis es com si diguessim donas y tot. (Las donas se esvolotan.) Sí, sí, donas, donas.

FILOMENA

   Donchs y la vostra muller qu' era?

BALTASANET

   Alto 'l rem, alto. No me la toqueu á la meva pobrissona, qu' es al cel á la vora dels ángels.

(Han entrat alguns homes.)
GREGORI

   Donchs que no haveu sortit ab la barca, pare?

BALTASANET

   Com que fá un temps de revés, que ja ho he dit á l' Agata... Sino qu' ella sempre s' estaria al mar.