Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
LLUISETA

 Oh, ara li agrada més la terra.

BALTASANET

 Donchs t' has errat, veus? Perque de totas las passadas s' ha entossudit en plantar vela, y mar endins se 'n ha anat ab el Pau i el Vímat, que passarán una nit!...

CATARINA

 No la passarán, perque l' Agata voldrá tornar á terra aviat. Oy, Gregori?

GREGORI

 Sí que m' ho penso. Sino que tu 't callas.

FILOMENA

 Sabeu que l' Agata d' ensá que festeja al Pere Mártir presum d' alló més? Jo 'm penso qu' ara 's renta y 's clenxina un cop cada dia. Si fins enjega unas canturias!...

LLUISETA

 Aixó d' enramarse 'l cap diuhen que vé de la seva terra.

CATARINA

 Ho deu tenir á la sanch, com altras cosas.

BALTASANET

 No se 'n parla d' aixó aquí ni enlloch; que ja us ho vaig dir, que la pobreta era com... com tu.

(Per la Catarina que s' avergonyeix.)
GREGORI, cremat

 Com la Catarina, nó.

BALTASANET

 Y per qué no, veyam, per qué? Que ja estich cansat de sentir murmuracions contra d' aquesta bona xicota!