Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


LLUISETA

   Oh, ara li agrada més la terra.

BALTASANET

   Donchs t' has errat, veus? Perque de totas las passadas s' ha entossudit en plantar vela, y mar endins se 'n ha anat ab el Pau i el Vímat, que passarán una nit!...

CATARINA

   No la passarán, perque l' Agata voldrá tornar á terra aviat. Oy, Gregori?

GREGORI

   Sí que m' ho penso. Sino que tu 't callas.

FILOMENA

   Sabeu que l' Agata d' ensá que festeja al Pere Mártir presum d' alló més? Jo 'm penso qu' ara 's renta y 's clenxina un cop cada dia. Si fins enjega unas canturias!...

LLUISETA

   Aixó d' enramarse 'l cap diuhen que vé de la seva terra.

CATARINA

   Ho deu tenir á la sanch, com altras cosas.

BALTASANET

   No se 'n parla d' aixó aquí ni enlloch; que ja us ho vaig dir, que la pobreta era com... com tu.

(Per la Catarina que s' avergonyeix.)
GREGORI, cremat

   Com la Catarina, nó.

BALTASANET

   Y per qué no, veyam, per qué? Que ja estich cansat de sentir murmuracions contra d' aquesta bona xicota!