Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA

 Donchs moltas cosas, y ben lletjas, vaja, ja que 'm diheu mala llengua.

MARIONA

 (Qué voldrá dir aquesta?)

BALTASANET

 Veus, aixís, dihent las cosas sense dirlas se las pert á las minyonas. (Riuhen.) Y aixó es pecat mortal.

MARIONA, á Gregori perque riu la Catarina

 Be, qué vol dir la Catarina?

CATARINA, á Mariona

 Quan arribi l' hora de saberse, tot se sabrá.

MARIONA, gelosa

 Parla ara, dona.

BALTASANET, cremat.

 Sí, ara. Mala negada!... Si no enrahona ne faré una jo!

GREGORI, á Baltasanet.

 No, pare, qu' ella té rahó, vaja.

MARIONA, gelosa.

 Donchs ara m' hi fico jo, y dich qu' ets una embustera.

CATARINA

 Jo embustera, jo?

LLUISETA, á Catarina

 Digas (Als altres.) Que diga!

(En Gregori tracta de contenir á Catarina.)