Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA

   Donchs moltas cosas, y ben lletjas, vaja, ja que 'm diheu mala llengua.

MARIONA

   (Qué voldrá dir aquesta?)

BALTASANET

   Veus, aixís, dihent las cosas sense dirlas se las pert á las minyonas. (Riuhen.) Y aixó es pecat mortal.

MARIONA, á Gregori perque riu la Catarina

   Be, qué vol dir la Catarina?

CATARINA, á Mariona

   Quan arribi l' hora de saberse, tot se sabrá.

MARIONA, gelosa

   Parla ara, dona.

BALTASANET, cremat.

   Sí, ara. Mala negada!... Si no enrahona ne faré una jo!

GREGORI, á Baltasanet.

   No, pare, qu' ella té rahó, vaja.

MARIONA, gelosa.

   Donchs ara m' hi fico jo, y dich qu' ets una embustera.

CATARINA

   Jo embustera, jo?

LLUISETA, á Catarina

   Digas (Als altres.) Que diga!

(En Gregori tracta de contenir á Catarina.)