Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/93

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
MARIONA

 Sí, una embustera, perque 'l Pere Mártir la estima... de per riure á l' Agata.

CATARINA

 Donchs ara ho sabréu tots: el Pere Mártir...

GREGORI

 Catarina, de cap manera!

CATARINA, apartantlo.

 El Pere Mártir...




ESCENA VII



AGATA, MARIONA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI y altres homes y donas. En lo moment que s' anava á explicar la Catarina se sent al lluny lo cant de l' Agata que 's va acostant. L' Agata cantará barrejantse sa veu ab la dels que parlan en la escena.


AGATA, cantant.

 «Qe li donarém — á la pastoreta, — que li donarém — per aná á ballar. — Jo li donaría — una caputxeta, — y á la montanyeta — la faría anar. — A la montanyeta — no neva ni plou, — y á la terra plana — tot lo vent ho mou.»

BALTASANET, fent callar á Catarina.

 L' Agata!

MARIONA, á Catarina.

 Digas, vaja, digas!