Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


MARIONA

   Sí, una embustera, perque 'l Pere Mártir la estima... de per riure á l' Agata.

CATARINA

   Donchs ara ho sabréu tots: el Pere Mártir...

GREGORI

   Catarina, de cap manera!

CATARINA, apartantlo.

   El Pere Mártir...


ESCENA VII



AGATA, MARIONA, CATARINA, LLUISETA, FILOMENA, BALTASANET, GREGORI y altres homes y donas. En lo moment que s' anava á explicar la Catarina se sent al lluny lo cant de l' Agata que 's va acostant. L' Agata cantará barrejantse sa veu ab la dels que parlan en la escena.


AGATA, cantant.

   «Qe li donarém — á la pastoreta, — que li donarém — per aná á ballar. — Jo li donaría — una caputxeta, — y á la montanyeta — la faría anar. — A la montanyeta — no neva ni plou, — y á la terra plana — tot lo vent ho mou.»

BALTASANET, fent callar á Catarina.

   L' Agata!

MARIONA, á Catarina.

   Digas, vaja, digas!