Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/94

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
FILOMENA

 Que torna!

GREGORI, á Catarina

 No! Que ja es aquí!

CATARINA

 Si ja ho he dit jo que aviat tornaría!

BALTASANET

 Tot s' ha acabat. Un' altra conversa.

LLUISETA

 Ara que ho anavam á saber! Malviatje!

FILOMENA

 Y quin cantar de contenta!

MARIONA

 (Canta, canta fins que 't reventis cantant! Y s' ho ha arribat a creure qu'era seu el Pere Mártir, la bestiassa!)

BALTASANET

 Y ara tothom bona cara, eh? Sentiu? Bona cara, perque...

(Calla perque entra l' Agata ab una panera de peix. Porta flors al cap y al pit.)
AGATA, que ha seguit cantant.

 «Sota l' ombreta, — l'ombreta, l' ombrí» (Ara entra.) Bona nit. (Seguint cantant.) «Flors y violas — y romaní.»

(Tot cantant ha desaparegut per la porta de la esquerra.)
BALTASANET

 Y que trempada, oy?