Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


FILOMENA

   Que torna!

GREGORI, á Catarina

   No! Que ja es aquí!

CATARINA

   Si ja ho he dit jo que aviat tornaría!

BALTASANET

   Tot s' ha acabat. Un' altra conversa.

LLUISETA

   Ara que ho anavam á saber! Malviatje!

FILOMENA

   Y quin cantar de contenta!

MARIONA

   (Canta, canta fins que 't reventis cantant! Y s' ho ha arribat a creure qu'era seu el Pere Mártir, la bestiassa!)

BALTASANET

   Y ara tothom bona cara, eh? Sentiu? Bona cara, perque...

(Calla perque entra l' Agata ab una panera de peix. Porta flors al cap y al pit.)
AGATA, que ha seguit cantant.

   «Sota l' ombreta, — l'ombreta, l' ombrí» (Ara entra.) Bona nit. (Seguint cantant.) «Flors y violas — y romaní.»

(Tot cantant ha desaparegut per la porta de la esquerra.)
BALTASANET

   Y que trempada, oy?