Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/95

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CATARINA

   Es clar que sí. (Las noyas riuhen.)

BALTASANET

   Sols de mirarla á la cara ja 'm trobo més jove.

AGATA, tornant.

   He anat á deixar la panera. Qué feu aquí tanta gent?

LLUISETA

   Venim á cobrar nosaltres.

(L' Agata, que ha seguit cantant entre dents, no la escolta.)
BALTASANET

   Sabs, Agata, que 't trobo molt cambiada fa alguns dias?

AGATA, molt alegra.

   Per be ó per mal?

BALTASANET

   Per be, dona, per be.

AGATA

   Ah, sí. D'ensá del dia en que m' estimo al Pere Mártir. Heu sentit aquesta cansó que cantava? Ell me l' ha ensenyada: diu que no l' havía cantada més de desde qu' era remenut, quan tenía mare; y que jo li feya pensar en sa mare. Escóltala, Mariona; veurás qu'es bonica.

MARIONA

   Ay, ves; no m' agradan cansons de la velluria.

AGATA

   Vos, Catarina.

CATARINA

   Fa temps que la conech jo.