Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA

 Es clar que sí. (Las noyas riuhen.)

BALTASANET

 Sols de mirarla á la cara ja 'm trobo més jove.

AGATA, tornant.

 He anat á deixar la panera. Qué feu aquí tanta gent?

LLUISETA

 Venim á cobrar nosaltres.

(L' Agata, que ha seguit cantant entre dents, no la escolta.)
BALTASANET

 Sabs, Agata, que 't trobo molt cambiada fa alguns dias?

AGATA, molt alegra.

 Per be ó per mal?

BALTASANET

 Per be, dona, per be.

AGATA

 Ah, sí. D'ensá del dia en que m' estimo al Pere Mártir. Heu sentit aquesta cansó que cantava? Ell me l' ha ensenyada: diu que no l' havía cantada més de desde qu' era remenut, quan tenía mare; y que jo li feya pensar en sa mare. Escóltala, Mariona; veurás qu'es bonica.

MARIONA

 Ay, ves; no m' agradan cansons de la velluria.

AGATA

 Vos, Catarina.

CATARINA

 Fa temps que la conech jo.