Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


BALTASANET

   A mí, á mí, corre.

AGATA, bromejant.

   Veritat, Baltasanet que no li teniu gayre gelosía al Pere Mártir?

BALTASANET, rihent.

   Gelosía... jo?

AGATA

   Com que 'ns teníam de casar jo y vos, sabeu?

(En Baltasanet riu.)
CATARINA

   Be, ja hi seréu á temps, sogre, quan la deixi el Pere Mártir. (Totas riuhen.)

AGATA

   Quan me deixi á mí ell?

MARIONA

   Sí, sí; y més val que t' hi vagis fent, pera quan arribi.

AGATA

   Es que no 'm deixará may á mí el Pere Mártir! (Se n' hi emburlan.) May! (Cremantse. Riallas.) May!

MARIONA, sense poderse contenir.

   Y per que no 't deixará may á tu? Veyám, per qué?

AGATA

   Ay, ay, perque m' estima de bo de bo! Perque jo me l' estimo, que no sé fins ahont me l' estimo; y perque si 'm deixava jo no ho podría resistir, y Nostre Senyor el mataría.

MARIONA, ab despit.

   Be, sí.