Aquesta pàgina ha estat revisada.
BALTASANET
A mí, á mí, corre.
AGATA, bromejant.
Veritat, Baltasanet que no li teniu gayre gelosía al Pere Mártir?
BALTASANET, rihent.
Gelosía... jo?
AGATA
Com que 'ns teníam de casar jo y vos, sabeu?
(En Baltasanet riu.)
CATARINA
Be, ja hi seréu á temps, sogre, quan la deixi el Pere Mártir. (Totas riuhen.)
AGATA
Quan me deixi á mí ell?
MARIONA
Sí, sí; y més val que t' hi vagis fent, pera quan arribi.
AGATA
Es que no 'm deixará may á mí el Pere Mártir! (Se n' hi emburlan.) May! (Cremantse. Riallas.) May!
MARIONA, sense poderse contenir.
Y per que no 't deixará may á tu? Veyám, per qué?
AGATA
Ay, ay, perque m' estima de bo de bo! Perque jo me l' estimo, que no sé fins ahont me l' estimo; y perque si 'm deixava jo no ho podría resistir, y Nostre Senyor el mataría.
MARIONA, ab despit.
Be, sí.