Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/97

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


CATARINA

   Es á dir, Agata, que si 't deixava per altre y se n' enreya de tu Nostre Senyor el mataría? Y cóm ho sabs que Nostre Senyor ho faría?

AGATA

   Perque 'l mataría jo. Y, mírat, matantlo jo!... (Cantant baix.) «Que li donarém — á la pastoreta...»

BALTASANET

   Calla, calla, qu' estás dihent disbarats.

CATARINA

   Qué sab ella, qué sab ella!

AGATA, á Baltasanet.

   Donchs per qué 'm volen fer patir aquestas! Mariona, veritat que m' estima 'l Pere Mártir més que tot lo del mon, veritat?

MARIONA, dissimulant, gelosa.

   Si t' ho diu ell... será veritat.

GREGORI, incitat per Catarina.

   Y veyám, veyám, quan vos caseu?

AGATA

   No 'm parlém d' aixó nosaltres.

LLUISETA

   Oh casar, casar!... Passan alts.

GREGORI

   Es que us hauríau de casar, perque hi ha cosas...

BALTASANET

   Veus, en aixó te rahó 'l Gregori. Trovo que us hauriau de casar. Vos estimeu: donchs llestos.