Vés al contingut

Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CATARINA

 Es á dir, Agata, que si 't deixava per altre y se n' enreya de tu Nostre Senyor el mataría? Y cóm ho sabs que Nostre Senyor ho faría?

AGATA

 Perque 'l mataría jo. Y, mírat, matantlo jo!... (Cantant baix.) «Que li donarém — á la pastoreta...»

BALTASANET

 Calla, calla, qu' estás dihent disbarats.

CATARINA

 Qué sab ella, qué sab ella!

AGATA, á Baltasanet.

 Donchs per qué 'm volen fer patir aquestas! Mariona, veritat que m' estima 'l Pere Mártir més que tot lo del mon, veritat?

MARIONA, dissimulant, gelosa.

 Si t' ho diu ell... será veritat.

GREGORI, incitat per Catarina.

 Y veyám, veyám, quan vos caseu?

AGATA

 No 'm parlém d' aixó nosaltres.

LLUISETA

 Oh casar, casar!... Passan alts.

GREGORI

 Es que us hauríau de casar, perque hi ha cosas...

BALTASANET

 Veus, en aixó te rahó 'l Gregori. Trovo que us hauriau de casar. Vos estimeu: donchs llestos.