Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


AGATA

   Es á dir, que trobeu que 'ns hem de casar desseguida, vos?

BALTASANET

   Y sí!

AGATA, ab naturalitat.

   Bueno: ens casarem desseguida. (Tothom, menos la Mariona, riu; l' Agata també.) Sí, sí; desseguida.

MARIONA

   Que no ho veus, ximpleta, que se t' enburlan!

AGATA, parant en sech de riure.

   Que se m' enburlan?...

LLUISETA, irónica.

   Vaja, per molts anys.

AGATA

   Ala, fastigosa!

FILOMENA, á l' Agata.

   Digas, ab vida vostra.

AGATA

   Deixéume! Tant contenta que venia jo y m' han posat... que ploraría!

CATARINA, que disputava ab Baltasanet.

   Y que no ho veyeu qu' está fent el bon Jesús d' aquesta xicota?

BALTASANET

   Agata, m' ho contarás tot; y veyám com váreu comensar ab el Pere Mártir.

AGATA

   Comensar... comensar... Ves qui ho sab aixó! Que