Pàgina:La filla del mar (1900).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ho sabeu vos quan ens trovém á la barca y per tot es nit fosca en quin punt se comensa á fer dia? Agafeulo aquell punt! Donchs allavors ens vam comensar á estimar, y quan ens en vam adonar ja s' havia fet dia y 'l sol era enlayre. (A las noyas.) Que no us ha passat aixó á vosaltres? Eh? Jo 'l que sé es que 'm sembla quan es aprop meu 'l Pere Mártir, que no es aquell Pere Mártir que vosaltres coneixeu. Cá! Si vosaltres no més coneixiau 'l roser y jo conech las rosas! Y, vaja, que ell no se 'n havía estimat á cap altre: com que jo soch la primera. (Se n' hi enriuhen. Ella segueix rabiosa.) Y ell no m' enganya; y ell á mí no 'm diu cap mentida. Y ara no 'm faréu plorar, no: qu' estich contenta, contenta! Rabieu vosaltres, rabieu, que jo soch ditxosa! (Cantant.) «Que li donarém á la pastoreta ... que li donarém per aná á ballar, etc.»

(Se n' ha anat rápidament per la primera porta de la dreta, cantant.)
GREGORI

   Jo no sé com ho fá que las engresca aquest home!

CATARINA

   Oh, y el que dura després, quan ell las deixa!

BALTASANET

   S' hi te de posar remey, perque ella hi está boja. Donchs com vos ho preneu, Mariona?

MARIONA

   Veyeu com m' ho prench: que 's te d' acabar aixó, que ja es massa.