ho sabeu vos quan ens trovém á la barca y per tot es nit fosca en quin punt se comensa á fer dia? Agafeulo aquell punt! Donchs allavors ens vam comensar á estimar, y quan ens en vam adonar ja s' havia fet dia y 'l sol era enlayre. (A las noyas.) Que no us ha passat aixó á vosaltres? Eh? Jo 'l que sé es que 'm sembla quan es aprop meu 'l Pere Mártir, que no es aquell Pere Mártir que vosaltres coneixeu. Cá! Si vosaltres no més coneixiau 'l roser y jo conech las rosas! Y, vaja, que ell no se 'n havía estimat á cap altre: com que jo soch la primera. (Se n' hi enriuhen. Ella segueix rabiosa.) Y ell no m' enganya; y ell á mí no 'm diu cap mentida. Y ara no 'm faréu plorar, no: qu' estich contenta, contenta! Rabieu vosaltres, rabieu, que jo soch ditxosa! (Cantant.) «Que li donarém á la pastoreta ... que li donarém per aná á ballar, etc.»
Jo no sé com ho fá que las engresca aquest home!
Oh, y el que dura després, quan ell las deixa!
S' hi te de posar remey, perque ella hi está boja. Donchs com vos ho preneu, Mariona?
Veyeu com m' ho prench: que 's te d' acabar aixó, que ja es massa.
