Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/26

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


  per arribar al terme, prudènt sérne ès forsòs.

(Anton s'en va pel fondo desprès que Ambrós ha entrat al cuarto de la dreta y tancat la porta)


ESCENA XIV.

pepet, (Entra pel fondo; queda un momènt á ne'l dintèll mirant á tótas parts.)

 

¡Han sortit!... (Entra.) Aquest misteri
vull saber jo sèns retard.
¡Cuand èlla estaba distrèta
aqui la veya mirar! (senyalant la porta.)
Aquesta porta tancada
¡per fí! ¡per fí s' obrirá!
 (Va á la porta y s' detè.)
¿Perqué axís me bat lo cor
com si fòs un criminal?
¡Ay! ¡Si l' cor te bat deprèsa
es, Pepet, perque mal fás?
¡Han sortit; y com un lladre
dins sa casa t' has ficat!
¡Perqué l' amor ara m' cèga!
 (Apretantse lo cor,)
¡Perqué tú parlas tan alt! (Pausa.)
Mès jo no puch olvidarla
y no la olvidarè may
per mès, que salti á sòn nom
de mòn pit á dòlls la sang. (Ab resolució.)
¡Acabem de un cop, Pepet!
 (Va á la porta y s' deté.)
¡Una acciò dolènta fás...
¡La vergònya t' mataria
si t' trobèssen aqui dalt!
¡Perqué de mòn cor fa trossos!
¡Ay! ¡Perqué la estimo tant!
¡Ploras! ¡Ploras! ¡Fora llágrimas!
¡Per èlla no vull plorar!..
¡No vols! ¡no vols¡ ¡Ay del pobre
que l' sèu cor ne tè malalt!
(Pausa. Mira á la porta: dubta, més prompte