Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/29

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

(Mirant per tot; va á la porta del fondo y s' troba ab Lluís y gent armada que s' quèdan en lo dintell.)

   ¡Ay! ¡Senyor!

(Alsant las mans al cel demanant amparo.)

ESCENA XVIII.
carmeta, lluis y gènt armada
Lluis. Aqui dins... (Senyalant la porta de la dreta.)
Car. (Ap. per Pep.) No ha vingut.
Lluis. (Acabant.) Se troba un home)
Car.

 (Procurant dominarse.)
Comprench lo que vos porta á aquesta casa.

Lluis.

Aqui tú l' has tancat; no pots negarho.
(Moviment general per anar á la porta.)

Car.

 (Posantse devant de la porta.)
Mès á la porta que ningú s' atansia.

Lluis. La clau.
Car.  ¡Jamay!
Lluis.  Enfonsarém la porta.
Car.

Atrevits no seréu, perque l' ampara
la Caritat; mon pare, vostre gèfe.

Lluis.

Las forsas enemigas èll manaba,
y tots lo cor tením plé de feridas
de los carlins obertas per las balas.
Clóurerlas no han pogut llágrimas tristas,
á la memoria dels que fóren, dadas;
ab la sang d' aquest home que aqui s' troba
veurém si las feridas per fi s' tancan.

Car. ¡No, no! !Tal no faréu!
Lluis.

 Ja tot lo poble
á la nova s' ha alsat cridant venjansa.

Car.

(Ap.) ¡Per èll donada! ¡per èll! La ira, cègo,
ha arrastrat á 'n Pepet fins á la infamia.
(Aprofitant lo abatiment de Carmeta s' acostan tots á la porta.)
En nom de Dèu!

Lluis.  La cláu.
Car.  ¡Salvéu sa vida!