Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/31

(A ne 'l moment d' anar á fer foch llensa lo fusell y agafant á Ambrós crida.) ¡Si no l' voléu salvar, prenéu ma vida.

ESCENA XX.

Dits y anton.

Ant.	(Mohiment general.) ¿Qué passa aquí? ¿que passa dins ma casa? (Pausa.)

Lluis.

Volém... puig de Don Carlos...

Ant.	Es vensut. (Molta calma.)

Lluis.

Mès las forsas carlistas èll manaba. Condenmat ès á mort; y aqui nosaltres lo matarém; inútils sòn paraulas.

Ant.	Esteu cegats. Jo sè que á n' aquest poble asesinos no hi ha. Las vostras armas per dar la mort, no servirán, á un home que la noblesa de los cors ampara.

Lluis.

Inútil ès...

Ant.	Si jo, matéulo, hos deya, á qui á terra caurían vostres armas. La véu del indefens troba acullida dins del pit noble y ánima cristiana. ¿Espayols no sòm tòts? Siém generòsòs que axins á ne ls' sèus fills vol nostre patria.

Lluis.

Es un carlí. La mort de tants germans venjansa vol.

Ant.	(Ab molta solemnitat) Los morts sols prèchs demanan. Ells á Dèu de sa vida han donat compte; no ofenguém sa memoria ab la venjansa.

Lluis.

Es vritat.

Ant.	Si; podém salvar sa vida y per vosaltres sè será salvada. ¡En nóm de Dèu sa vida vos demano; aufeguém en són nom la vil venjansa!

Lluis.

Lo salvarém.

Ant.

La má.