Aquesta pàgina ha estat validada.
— 8 —
sigut per mi...
(Cridant y repetint l' eco los noms.)
¡Faon!.. ¡Sporus!
No 'm senten... Me 'n vaig, donchs.
(Dona alguns passos ab intenció de sortir, però 's
deté de prompte.)
Mes no... Dirían
que he tingut pór.
(Se assenta en lo banch de pedra.)
Aquí 'ls espero.)
- (Queda un moment pensatiu. De prompte, com responent á las ideas que 'l preocupan, exclama ab un accés de frenesí:
¡Oh Víndex,
oh Galba, 'l jorn que jo 'us tindré...
- (Crusa de cop un altra idea per son pensament, y delenintse en mitj de la frase, diu ab repentina postració:)
¡Deliro!
¡Nerón ja està perdut, perdut per sempre!
Lo trono m' ha faltat ans que la vida.
Roma no 'm veurà més... Si al menys me deixan
l' imperi d' Orient!... ¡Si al menys me dona
un illa lo Senat hont puga viure,
hi viuré donchs! ¿Y per qué no?... Un artista
viu per tot.
- (S' alsa de prompte y se gira com si hagués sentit un soroll estrany en lo fons de la cova, que està completament á las foscas.)
viu per tot.
M' ha semblat en aquell àngul
sentir remor.
- (Alsant la veu y dirigintla al racó fosch hont se ficsan sas miradas.)
¿Quí hi há?... Ningú contesta.
A veureu vaig..
- (S' acosta á la teya com per péndrela y dirigirse al reco obscur, però 's deté.)
¿Per qué lo cor me manca?...
Per qué 'm detinch? Per qué tremolo?.. Sembla
que de la teya á la claror duptosa
veig bellugar allí sombras confusas.
(Mirant sempre cap al recó fosch.)
Per allí 's mou algú y allí veig... Passos
sentir me sembla y també véus...
(Pausa. Nerón escolta.)
¡Silenci,
silenci sepulcral!... Ja res no sento
sinó 'l batent del cor!... ¡Mos polsos creman!...
¡Mon front s' abrasa!.. Al respirar, me falta
me falta l' ayre... ¡'L pit se m' obra!... Sembla
que m' han portat aquí per enterrarme
de viu en viu!... Aquí, y en esta gruta,
tots mos recorts s' agropan á ma pensa...
¿Será que tínch remordiments tal voita?...
¿Remordiments?.. ¿De qué?... ¡Paraula vana!...
