Vés al contingut

Pàgina:La mort de Nerón (Tragedia).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 9 —
¿De mos crims?... ¡Crims!... ¿Y qué es un crim?..
[Voldría
que m'ho espliqués Locusta.
(Li sembla tornar á sentir remor en lo racó obscur)
Ja no 'n dupto,
allí hi ha algú. Allí veig una sombra
que pren cos y s' aixeca...
(Se comensa á veure sortir una sombra lluminosa que va prenent la forma d' una dona.)
Sortilegis
magias, enginys, no hi ha res que'm conmogue!
Tinch cor per tot: ¿se creu, donchs, per ventura,
que lo cor de Neró es com un altre?
(Apareix ja clara y evident la sombra de Agripina, que s' avansa. portant una espasa nua.)



NERÓN, LA SOMBRA D' AGRIPINA
Nerón ¿Quí ets tu?
Agripi ¡Quí só! ¡Contémplam!.. Só ta mare,
y si ni 'l cor ni 'l sentiment t' ho diuhen,
t' ho diran mas feridas y lo ferro
que ha vingut á buscar en mas entranyas
lo lloch que portá un jorn al parricida.
Ta mare só, Nerón.
(Cal que l' actor se ficse en esta escena y comprengui bé la verdadera situació y l' estat d' ánimo de Nerón. Aquest se sent aterrat al veure alsarse la sombra y al veurer que es la de sa mare, pero pot mes en ell la forsa de voluntat per aparentar y dir lo que realment no es y no sent en lo fondo.)
Nerón Donchs, si ets ma mare.
no recordis mos crims; los teus recorda.
¿No ets tu qui, prostituida á tots los vicis,
tacares ab tas llordas impuresas
de la família nostra tots los tálams?...
¿No ets tu qui, voluptuosament vestida,
á buscarme venías incestuosa,
á l' hora en que 'ls desordres de la taula
y 'ls vins torbavan mos sentits?... ¡Oh mare,
si tu ets ma mare, ves, torna als abismes!
(Desde 'l moment de comensar á parlar Nerón, la sombra d' Agripina ha anat desapareixent de poch en poch, fins á estingirse.)
Nerón (Sol.) ¿Es crim occir als criminals?.. Y Brutus?..
¿Per quan se guardan las virtuts antigas?...
Los Deus m' han dat sos drets, y aquí á la terra
so Deu y só inmortal.. Si la justícia
es germana del crim, ¿quí 'n te la culpa?
(En lo mateix lloch hont ha desaparescut la sombra d' Agripina, s' alsa la de Poppea. Nerón,