Pàgina:La mort de Nerón (Tragedia).djvu/11

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 9 —
  ¿De mos crims?... ¡Crims!... ¿Y qué es un crim?..
   [Voldría
  que m'ho espliqués Locusta.
  (Li sembla tornar á sentir remor en lo racó obscur)
   Ja no 'n dupto,
  allí hi ha algú. Allí veig una sombra
  que pren cos y s' aixeca...
(Se comensa á veure sortir una sombra lluminosa que va prenent la forma d' una dona.)
   Sortilegis
  magias, enginys, no hi ha res que'm conmogue!
  Tinch cor per tot: ¿se creu, donchs, per ventura,
  que lo cor de Neró es com un altre?
(Apareix ja clara y evident la sombra de Agripina, que s' avansa. portant una espasa nua.)



NERÓN, LA SOMBRA D' AGRIPINA
Nerón  ¿Quí ets tu?
Agripi   ¡Quí só! ¡Contémplam!.. Só ta mare,
  y si ni 'l cor ni 'l sentiment t' ho diuhen,
  t' ho diran mas feridas y lo ferro
  que ha vingut á buscar en mas entranyas
  lo lloch que portá un jorn al parricida.
  Ta mare só, Nerón.
(Cal que l' actor se ficse en esta escena y comprengui bé la verdadera situació y l' estat d' ánimo de Nerón. Aquest se sent aterrat al veure alsarse la sombra y al veurer que es la de sa mare, pero pot mes en ell la forsa de voluntat per aparentar y dir lo que realment no es y no sent en lo fondo.)
Nerón   Donchs, si ets ma mare.
  no recordis mos crims; los teus recorda.
  ¿No ets tu qui, prostituida á tots los vicis,
  tacares ab tas llordas impuresas
  de la família nostra tots los tálams?...
  ¿No ets tu qui, voluptuosament vestida,
  á buscarme venías incestuosa,
  á l' hora en que 'ls desordres de la taula
  y 'ls vins torbavan mos sentits?... ¡Oh mare,
  si tu ets ma mare, ves, torna als abismes!
(Desde 'l moment de comensar á parlar Nerón, la sombra d' Agripina ha anat desapareixent de poch en poch, fins á estingirse.)
Nerón  (Sol.) ¿Es crim occir als criminals?.. Y Brutus?..
  ¿Per quan se guardan las virtuts antigas?...
  Los Deus m' han dat sos drets, y aquí á la terra
  so Deu y só inmortal.. Si la justícia
  es germana del crim, ¿quí 'n te la culpa?
(En lo mateix lloch hont ha desaparescut la sombra d' Agripina, s' alsa la de Poppea. Nerón,