Pàgina:La mort de Nerón (Tragedia).djvu/12

— 10 —

dominant sempre sos sentiments interiors, la contempla ficsament, la mira apareixer y condensarse en cos.)

NERÓN, LA SOMBRA DE POPPEA

Poppea  ¿No sabs quí só, Nerón?

(Nerón aparenta gran fredor y li diu com si parlés á un sér humá.)

Nerón.   Sí; ets Poppea.

Poppea  Poppea só, ta víctima... 'Ls sepulcres

  per voluntat dels Deus avuy se 'us obran,

  y tas víctimas totas se congregan,

  Nerón, per malehirte.

Nerón.   He vist ma mare

  y ara te veig á tu. ¿Ne vindrán d'altres?

Poppea  Nerón, Nerón, tas horas son contadas.

  ¿Ja l'oracle de Delfos olvidares?

  ¿No fou ahir quan s'han obert las portas

  del Mausoléu, sense ningú tocarlas,

  y una veu te cridá? Nerón, inclina

  ton front altiu, doblega ta superbia.

  Es l'etern anatema 'l que tas víctimas

  del fons de sos sepulcres aquí 't portan.

Nerón.  Ni víctimas ni sombras, terratrèmols

  ni amenassas tampoch, poden confondrem.

  Tot, enter y de peu, Nerón ho afronta.

  No ets tu, Poppea, ni tampoch aquella

  la que ma mare fou, qui á malehirme

  ha de venir del fons de son sepulcre;

  tú que ho tingueres tot, Poppea, ménos

  un cor honrat; tú que en mon cor filtrares

  lo primer pensament del parricidi;

  tu que al crim m'impel-lires; tú, perduda,

  que ans de ser de Nerón, de tothom fores!

  No ets tu qui ha de venir á malehirme.

(Mentres parla Nerón, sens que ell se n'adone al prompte, comensan á parèixer las sombras que després ha de anomenar la de Séneca. Las sombras, pel moment, se quedan en lo fons del teatro. La de Séneca, es sols la que s'adelanta y s'interposa entre Poppea y Nerón, quan aquest termina.)

NERÓN, LA SOMBRA DE POPPEA, LA DE SÈNECA
TOTAS LAS ALTRAS SOMBRAS

Séneca  ¿Ni jo?

Nerón   Ni tu. També 't conech, ¡oh Sèneca!