Pàgina:La mort de Nerón (Tragedia).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 11 —
  lo de falsas virtuts; lo que ab intrigas
  un jorn m' ensinestrares; lo que als vicis
  me conduhires com á un llit derosas;
  lo que, n estrat en peculats, riquesas
  y tresors á ma costa acumuláres.
  ¡Enderrera tothom! Sombras inícuas,
  ¿creguéreu que es tan sols un cor de dona
  lo que bat dins mon pit?... Nerón vos repta.
  ¡Pas á Nerón! Tornauvos als abismes,
  que ben occits estau los que occits fóreu.
  Crims, sortilegis, malvestats, ludibris,
  Nerón de tot se burla y tot ho afronta.
  Qui á un home ensinestrá á menjar carn viva;
  qui á lluytar fou ab un ileò, no es home
  a qui pugan fer por ni morts ni sombras.
  Mon cor no es fet com estan fets los altres.
  Só un inmortal, y un Deu també. ¡Enderrera
  tothom, tothom! Pas á Neròn, ¡oh sombras!
Séneca  Ni ets Deu ni ets inmortal. Ets sols un monstre
  que ab feretat y horror sosté la terra.
  Mira, y passeja à ton entorn la vista.
(Las sombras s' han acostat sense remor y rodejan á Nerón. Séneca li va ensenyant las que están en primer terme. Nerón, ja vensut, y deixanlse dominar per sos sentiments interns, comensa á dar mostras de terror, que aumenta al fulminar la sombra de Séneca l' anatema y al repetirlo totas las sombras.)
  De Pisòn, de Poppea, de ta mare,
  de la innocent Octavia, de Britànicus
  lo malhaurat, de Séneca y Paulina,
  de Lucanus, de Syla y de cent altres
  víctimas tuas, las sagnantas sombras
  se 't presentan, Nerón, mentres s' atansa.
  l' hora vehina de ta mort. Si 't sembla
  que encara ets viu, no es cert. Tu ja no tornas
  à las regions del univers ¡Ja fores!
  ¡Ja, Nerón. has viscut! Ja de ta vida
  tallan lo fil las inflexibles Parcas,
  y t' espera lo Tártaro. Se 't dona
  un tel de vida sols perque á judici
  tas víctimas te criden... ¡Anatema,
  anatema à Nerón, al miserable,
  al impío, al sacrílech, al falsari,
  al que ni als morts respecta ni sas cendras,
  y á qui ni de sa mare la mateixa
  ensangrentada sombra pot conmoure!
  ¡Víctimas no venjadas, anatema
  al que tot ho ha folat sota sas plantas
  honors, virtuts y religió! ¡Anatema
  al tirá y al malvat, al parricida,
  al incestuós y adúltero, al infame
  ab la llepra empestat de tots los vicis,
  ab lo cos maculat de totas tacas,
  ab lo cor enmalit de totas llagas