Pàgina:La mort de Nerón (Tragedia).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 12 —
  de tots los cuchs pudrimener! ¡Oh sombras,
  l'hora eterna ha vingut de la justicia!
  ¡Anatema al incrèdul y al indigne,
  anatema del cels y de la terra!
  ¡Que los Deus y la Terra ja may vulgan
  donar plassa á sa sombra, com no sia
  del Tártaro en las lóbregas cavernas!
  ¡Que á las Genómias son cadáver porten!
  ¡Que pels sigles dels sigles son nom quede
  com nom d' horror, de malvestat é infamia,
  y que al parlar d' un ser abominable,
  «Te lo cor de un Nerón» los mortals digan!
Sombras  ¡Anatema á Neròn!
(Las sombras desapareixen als ulls del espectador, pero no als de Nerón per qui quedan visibles. Nerón queda aterrat y confús.)
Nerón.   Horror!... ¡M'espanta
  aquest crit infernal!... ¿Qué voléu, sombras?
  ¿De mí qué, donchs, voléu, qué, oh implacables
  rosechs vius de mon cor?... Jo sacrificis
  á vostres Mans faré per aplacarvos,
  y aras vos alsaré d'or y de mármol,
  hont d'expiatorias víctimas cad' hora
  de jorn y nit á doll la sanch regale;
  jo un Mausoléu vos alsaré y un temple
  que admiració dels sigles futurs sia,
  y en urnas d'or posadas vostras cendras,
  embaumats olis de argentadas llantias
  veurán al devant d'ellas cremar sempre:
  mes ay! almenys, oh sombras! ¡que no 's comple
  vostre anatema inich! Sobre mi pesa
  com llosa sepulcral de plom y ferro.
  ¡Feu que 'l fil de ma vida se conserve,
  y que clements per mi sian las Parcas!
  ¡Jo us ho prego!... Miréu que sò l'artista
  mes gran que ha vist lo mon, y si jo moro
  orfe y desert, lo pobre mon se queda.
(Nerón se dirigeix á las sombras com si las vegés encara.)
  ¡Ah! ¿no voléu?... ¿De mi fugiu, oh sombras?
  ¿De mi aparteu los ulls?...
(Dirigintse als llochs hont creu veure las sombras que anomena.)
   ¡Oh tú, tú, Octavi a,
  de mas víctimas totas la més noble
  y la més innocent! ¡Oh tú Británicus,
  doncell infortunat! ¡Perdó 'us demana
  Nerón avuy y de genolls vos prega!
  ¡Perdò perdò, 'us demano!... ¡Oh! ¡Retiréulo
  l'anatema infernal que 'l cor m'abrasa!
  ¡Oh víctimas. perdó!... ¡Misericordia!
(Nerón creu veure que las sombras s'apartan indignadas.)
  ¡Fugen de mí!... No volen!.. No 'm contestan!..