Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/101

soch de Baviera. No soch de Prussia. No soch de Saxonia. La meva patria és més gran».
L'aspiració d'un poble a tenir política propia, a tenir un Estat seu, és la fórmula política del nacionalisme. La aspiració a que tots els territoris de la meteixa nacionalitat s'acoblin sota la direcció d'un Estat únich és la política o tendencia pan-nacionalista. Pan-germanisme, pan-helenísme, pan-eslavisme, són els noms ab que s'ha batejat l'aspiració a fer entrar a dins de la cleda del Estat alemany, del Estat grech, del Estat rus, tots els territoris de cultura germànica, helènica o eslava.
A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintètica del nacionalisme polítich, aquet és el fet jurídich que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat.
Una obgecció aquí's presenta, que mil vegades s'ha fet al moviment catalanista y es fa per tot arreu als moviments semblants: la d'anar enrera, de tornar als Estats petits, de desfer el camí de l'historia retrogadant al clan, a la tribu, al feudalisme. Ve de que la gran majoría dels Estats actuals governen dues o més nacionalitats: si'ls Estats han de ser nacionals, si per cada nació hi ha d'haver un Estat, s'hauríen de desfer,