tradirse, també ho és y veritat primaria, fonamental, que la lley de l'estructura natural de la societat humana universal és la lley de les nacionalitats; que'l fet de les nacionalitats és tan vell com el recort del món perpetuat per l'historia; que la nacionalitat és societat integral, natural, espontania, superior a la voluntat dels homes, superior a la voluntat dels poders públichs, resistent a tota mena d'adversitats, triomfadora de tots els obstacles per grans, per inmensos, per irresistibles que siguin; que, asseguda sobre les fondes capes de granet inconmovible, veu caure y passar per sobre seu imperis y civilisacions, de sigle en sigle, sense perdre'l seu ésser, sense mudar de substancía, sent sempre ella meteixa.
Aixís és que s'explica un fenòmen molt significatiu de la creixença del Estat. Mentres la evolució progressiva del Estat va ferse a dins de la nacionalitat, cap entrebanch va deturarla ni desviarla. Se va passar del Estat-familiar al Clan, del Clan a la Tribu y a la Ciutat sense reculades: un cop va ésser consagrada la forma política superior ja no's va devallar may més a cap d'inferior. En cambi, quan se passa de la ciutat al regne o al imperi, venen sempre, en tots els temps y en totes les civilisacions, oscilacions
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat validada.
