Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/110

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Ara donchs romàn ben precisada la naturalesa del federalisme. No és una forma absoluta, universal, aplicable sempre a l'organisme del poder públich; es l'instrument de l'associació de les nacions. Allà aont hi ha nacionalitats que han de fer vida comuna, el règim federatiu te natural aplicació: l'Estat federal, associació dels Estats nacionals, és l'organisme jurídich de la nova formació política. No s'ha d'aplicar, donchs, a tots els paissos, grans y xichs, homogenis y heterogenis, a Russia igual que a Grecia, a Portugal meteix que a la Gran Bretanya; sinó en els imperis o reyalmes integrats per dugues o més nacionalitats.
 Però, a més d'aquet valor absolut d'organisme jurídich de la associació de nacions, la forma federativa ha tingut en la historia una funció excelsa, que, vista parcialment pels unitaristes, ha estat ocasió d'un argument contra el federalisme. Tant com les lluites entre Estats, la forma federativa ha contribuit a la creixença de les societats humanes. La Tribu va ser a la primería una federació de clans; la Civitas una federació de tribus; el reyalme una federació de ciutats. Més, tan bon punt cada grau d'aquestes successives federacions s'esdevenia constituit, començava'l procés d'absorció dels po-