ders de les societats federades per les invasions successives del poder central de la federació fins a ferne Estats unitaris. Avuy meteix, a Alemanya igual que als Estats Units, el poder central tendeix, encara que molt suaument, a aixamplar el cèrcol de la seva acció, en perjudici del poder dels Estats federats. El federalisme apareix així com una mena de pont que porta al Estat Unitari, com una mena de bastida o andamiatge de les formacions polítiques unitaries.
Més, quan d'això en fan argument en contra del federalisme els defensors del unitarisme, no s'adonen que aquesta tendencia centralisadora, que consideren contraria a les aspiracions nacionalistes, és una manifestació de nacionalisme: se presenta quan la federació uneix territoris, abans separats, d'una meteixa nacionalitat. El federalisme germànich com el yanki no assocíen nacions diferentes, sino Estats d'una meteixa nacionalitat, lo meteix que'l federalisme aplicat als clans y a les tribus y a les ciutats. Es natural, allavors, que l'esperit nacional, que la tendencia pan-nacionalista, ab la bastida del federalisme, construeixi l'Estat nacional unitari. Car el federalisme és una fórmula d'associació, d'unió, y quan hi ha una sola personalitat natural, una sola na-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/111
Aquesta pàgina ha estat revisada.
