Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Després va començar a demanarse que era, d'aont venía, aont anava. D'industria no n'hi havía en lloch més d'Espanya. El seu parlar matern tampoch era'l parlar comú d'Espanya. Les lleys civils de la familia catalana eren molt diferentes del derecho común, del derecho patrio. Aquí y allà, altres consuetuts, supervivencies d'institucions ignorades marcaven altres escepcions, altres separacions del règim general. Conservar com reliquies mortes totes aquestes especialitats, conservar com cosa viva y creixent la prosperitat econòmica, és l'ideal que va agabellar totes les energíes públiques y particulars de la nostra terra, ab exclusió de tots els altres nacionals y universals. Aquet va ser el provincialisme de Catalunya.
 La llengua materna no era un patois en descomposició. Al arribar l'hora de despertarse les velles parles populars, la llengua catalana va aixecarse sencera, forta, plena de vida renovada y va empendre la llarga reconquesta de la cultura catalana. El dret català no era un fòssil, una curiositat arqueològica, sinó lley familiar viva del nostre poble, font de prosperitat, de benestar, de progrés públich. No era fur o privilegi, excepció de la llegislació comuna, ni'l ca-