talà modalitat de la llengua nacional. La llengua catalana tenía gloriosa historia: l'havíen parlada y escrita reys y conquistadors, sabis y apóstols, poetes y llegisladors. El règim civil especial era dret civil complert, part del vast organisme jurídich integral de Catalunya. Restaurar la llengua, mantenir el dret, conservar la riquesa, van ser les tres funcions essencials del regionalisme. Lo que passava a Espanya, lo que passava al món només era considerat en relació a l'influencia que respecte d'aquest ideal pogués exercir.
Tot aixó era ja nacionalisme, encara que espontani, boirós, indefinit. El dret a la llengua catalana, el dret a la llegislació civil propia, el fundaven en els beneficis que aquets elements produíen, en la dificultat de substituirlos, en els títols d'honor del passat. Però, de mica en mica, l'estudi del propi ser y la seva comparació ab les altres societats humanes, donen a Catalunya conciencia de la seva personalitat, y és en aquesta personalitat que fonamenta'l dret a tots els elements del seu ésser nacional y el dret a un Estat propi pera dirigirlos.
Va seguint el procés nacionalista: no s'ha conquistat l'Estat, el dret y la llengua, no hem conseguit la plenitut d'expansió inte-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/124
Aquesta pàgina ha estat validada.
