Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/125

rior, però ja'l nacionalisme català ha començat la segona funció de tots els nacionalismes, la funció d'influencia exterior, la funció imperialista.
L'art, la literatura, les concepcions jurídiques, l'ideal polítich y econòmich de Catalunya han iniciat la obra exterior, la penetració pacífica d'Espanya, la transfusió a les demés nacionalitats espanyoles y al organisme del Estat que les governa. El criteri econòmich dels catalans en les qüestions aranzelaries fà anys que ha triomfat. L'art català comença, com la literatura, a irradiar per tota Espanya. El nostre pensament polítich ha emprès la seva lluita ab les concepcions dominants, y els primers combats fan augurar ben propera la victoria.
Si l'ideal complexe qu'encén en nova y intensa vida totes les energíes catalanes, si'l nacionalisme integral de Catalunya va en devant en aquesta empresa y aconsegueix despertar ab el seu impuls y el seu exemple les forces adormides de tots els pobles espanyols, si pot inspirar a n'aquets pobles fè en sí meteixos y en llur pervindre, se redreçarán de l'actual decadencia, y'l nacionalsme català haurà donat compliment a la seva primera acció imperialista.