Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/16

mençar la vida nova. Com feconda la llevor colgada en ses entranyes, la terra va fecondar l'esperit català que el mal temps va arracerarhi.
La terra és el nom de la patria, la terra catalana és la patria catalana: totes les generacions ho han sentit, totes les generacions ho han consagrat. La terra dels pares que guarda les despulles dels hostres morts y guardarà les nostres y les dels nostres fills és la terra viva de les generacions que són, el pit may assecat que nodrirà a les generacions vinentes com ha nodrit a les passades.
Quan Catalunya va restar pobra y subgecta, quan va devenir provincia, l'esperit català, foragitat de les altures, va esperar colgat en les classes terraçanes que tornés el bon temps de germinar, créixer, florir y treure ufana. Les gents encastades a la terra per tradició, per amor, per necessitat de viure, varen ser la claustra materna aont l'esperit català va arredossarse, aont va sentir el primer impuls de grillar y creixer.
La terra, dipòsit grandiós de la vida nacional, havía anat donant a la patria elements successius de prosperitat y de força. En les reculades centuries de la Edat Mitja va nodrir les ciutats, després va crear les vi-