Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/17

les y sempre una corrent seguida, may estroncada, va anar duent a la classe burgesa y memestrala de les viles y ciutats la sanch sobrera de la terra.
Mentres aqueixa avanguarda de la terra, mentres els burgesos y menestrals acomplíen l'obra social de enriquir ab el comerç y el treball dels obradors la patria y l'obra pública de pactar ab la monarquía les llibertats populars, y bullíen en cases comunals y en Corts y Parlaments, una transformació en el camp anava solidantse: la redempció dels pagesos, la transformació de tota una munió de esclaus en propietaris de la terra.
Fins allavors la pagesía havía nodrit el terç estat desintegrantse, sobreixint la seva població cap al clos dels poblats y adoptant les professions ciutadanes. Allavors, no. Allavors la gent pagesa entra a la vida pública, entra en el terç estat tota en massa, sense deixar el mas ni la terra aont havíen viscut fruint y penant els seus passats. Va entrarhi en plena tardor, en plena decadencia de la cultura catalana, quan la aristocracia començava a fondres en el sol de la monarquía, quan la burgesía gastada per llargues lluites perdía el nirvi de la seva força, la riquesa, al embat de condicions