cia no va ser Catalunya sinó una entitat administrativa arbitraria, va començar a sonar la paraula regió que temps a venir devía ser universalment admesa: y la regió era l'antich principat de Catalunya.
Ab la fase regionalista la bifurcació de l'ànima catalana va desapareixent. Desde'l regionalisme incipient, més social que polítich y adminstratiu dels publicistes conservadors, que abraçats a la tradició catalana, continuaven subordinantla a la tradició espanyola, quasi sempre als ulls d'ells superior com encarnació del principi monàrquich, fins al regionalisme polítich y administratiu de fesomía federalista, el cicle de modalitats y matisos va passant del dualisme psicològich a la afirmació unitaria de la personalitat catalana, llevat del nacionalisme.
Ab tanta varietat de matisos, va set aquet un veritable període caòtich, de incoerencies, contradiccions y vaguetats, en plena coexistencia de totes les concepcions y doctrines, com si totes volguessin ferse actuals pera contribuir al adveniment de la síntesi.
Primer esforç per arribarhi, y esforç potent de esplèndida volada, va ser la teoría de l'Almirall, nascuda al trobarse la corrent formalista, externa, exclusivament jurídica
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/30
Aquesta pàgina ha estat revisada.
