uns pels altres, allò que, segons deya Sant Agustí en el temps de la gran unitat romana, ens fa preferir a la companyía d'un estranger la del nostre gos, que al cap d'avall més o menys ens entén: les separa la llengua.
En cambi ¿com se justificarà la separació en dos cossos diferents de Castella y de Lleó, de Castella y Lleó y Extremadura y Andalusía? ¿Aont cercar les diferencies y sobre tot aont trobarles? ¿Què restarà, després d'una bona garbellada, sinó un pam més de calanyés o uns pams menys de calces?
Motiu intrínsech, substancial, nascut en la naturalesa de les meteixes societats unides o separades, no hi és; el motiu que les fa unir o separar és fòra d'elles y independent d'elles: és una supervivencia.
Els fets acomplits lliguen tant als homes, pesen tant sobre l'esperit, que la existencia separada en Estat més o menys independent allà al cor de la Edat Mitja, sugestionava encara als hostres reformadors en ple sigle XIX. El veritable principi de classificació era aquet. Se parlava de Castella, Lleó, Aragó, Catalunya, Asturies, Mallorca, per haver sigut estats independents o grans provincias en la avior: per res més. No hi ha-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/35
Aquesta pàgina ha estat revisada.
