vía cap més raó. Aquet era el grop gros, fonamental, del regionalisme. Quan els unitaristes parlaven de retrocés, d'atavismes, y retreyen el fet del Estat, de la existencia unitaria d'Espanya com argument suprem, teníen raó. L'Estat viu pesa més, molt més que una colla d'Estats morts.
Per aixó, com si sentissin la inconsistencia de la seva posició donaven al meteix temps arguments fonamentats en consideracions ètniques llingüistiques, arguments dislocats que suposaven un concepte ètnich de la regió, contradit sempre en les aplicacions pràctiques que'n feyen a les regions espanyoles.
Aquets arguments, no obstant, són lo millor de la obra dels teorisadors regionalistes, y ab ells y per ells se fan precursors y codjutors del futur nacionalisme. L'Almirall no va poder sustreures a la diferenciació fonda entre lo que ell ne diu el grupo castellà y el grupo català y va escriure sobre aixó hermoses pàgines. Y tots els escriptors d'aquell període y del anterior període provincialista, desde els precursors com en Balmes, que al passar l'Ebre se trobava molt més estranger que al passar els Pirineus, fins els que com l'Ixart escribíen fòra
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/36
Aquesta pàgina ha estat revisada.
