Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


del moviment polítich català, tots una hora o altra varen sentir presenta en llur esperit aqueixa realitat trascendental.


CAPITOL III



gènesi del nacionalisme


  Al mitg de la revolta incoerencia del moviment català, marxava sempre ab pas ferm y orientació segura un estol de catalans, petit a la primería com filet d'aygua al rajar de la congesta, que mormolaven paraules extranyes, incompreses, en el cot de la nostra societat atrafagada. Eren els romàntichs, els sentimentals, els que reyen y ploraven, eren els que estimaven. Y l'amor no s'enganya may; per això no varen enganyarse. Al voltant d'ells, polítichs y advocats deyen que si provincialisme, que si descentralisació, que si federalisme o regionalisme; ells repetíen humilment la paraula del temps, però dintre d'aquella paraula hi posaven sempre lo meteix, hi posaven Catalunya.
 Eren els enamorats de la llengua catala-