Vés al contingut

Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

causants de les desgracies de la patria, de càrrechs emboçats, de ignocentes amenaces, y ab els anys va predominant aquesta nora. La obra de reconstrucció topava sempre ab el meteix obstacle, els mals de Catalunya veníen sempre de la meteixa banda; varen tocarse y resseguirse totes les parets de la presó, y va brollar potenta, exaltada, vibrant la protesta. La força del amor a Catalunya, al petar contra l'obstacle, se va transformar en odi y, deixantse d'odes y elegíes a les coses de la terra, la musa catalana ab tràgica volada, va maleir, va imprecar, va amenaçar [1]. La reacció va ser violenta: ab aqueixa justicia sumaria dels moviments colectius, l'esperit català va volerse recabalar de la esclavitut passada, y no'ns varem acontentar ab reprobar y reptar la dominació y els dominadors, sinó que tant com varem exagerar la apología de lo nostre, varem rebaixar y menyspreuar tot lo castellà a tort y a dret, sense mesura.

Mes d'aquesta afirmació y d'aquesta negació va sortir ben definida Catalunya, no pas en sos contorns físichs com entitat territorial, però sí en sa fesomía moral, en son ésser psicològich. L'obra d'aquets homes no

  1. El discurs den Guimerà en els Jochs Florals del 1889 assenyala el moment culminant d'aquesta fase.