Vés al contingut

Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

l'esperit de molts d'ells un pòsit estrany, una segona naturalesa sobreposada d'elements exòtichs, que'ls privava de veure, ab tota neteclat, l'obra propia, els propis sentiments. Ploraven els mals de la llengua catalana y a casa seva parlaven en castellà; enviaven als Jochs Florals hermoses composicions maleint tràgicament els mals de Catalunya, y fòra del clos dels Jochs ja de Catalunya no se'n recordaven y feyen lliga ab els seus enemichs, ab els que la dominaven; l'Estat existía en la llur ànima, com existía en la dels polítichs regionalistes del meteix temps, no com un Estat, sino com una realitat social o ètnica viva, qual substancia veritable era la modalitat ètnica casteliana.
Calía acabar d'una vegada aquesta monstruosa bifurcació de la nostra ànima, calía saber que érem catalans y que no més érem catalans, sentir lo que no érem pera saber clarament, fondament lo que érem, lo que era Catalunya. Aquesta obra, aquesta segona fase del procs de nacionalisació catalana, no lava fer l'amor, com la primera, sinó l'odi.
Ja sovint, desde'ls primers moviments de l'ànima catalana renaixenta, els esplays d'adoració anaven acompanyats de retrets als