Vés al contingut

Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

s'enlairen cap ales neus eternes. Aixís una veritat, una gran veritat, y aquesta ho és ètnica, moral, social, jurídica, econòmica, se'n du ab ella tot un sistema de veritats secundaries, satèlits del nou astre, que l'acompanyen en les seres revolucions.
Descentralisació, self-government, federalisme, Estat compost, autonomisme, particularisme pujen ab l'astre nou, però no'l són. Una Catalunya lliure podría ser uniformista, centralisadora, democràtica, absolutista, catòlica, lliurepensadora, unitaria, federal, individualista, estatista, autonomista, imperialista, sense deixar de set catalana. Són problemes interiors que's resolen en la consciencia y en la voluntat del poble, com llurs equivalents se resolen en l'ànima del home, sense que home ni poble deixin de ser el meteix home y el metelx poble pel fet de travessar aquets estats direrents.
No és qüestió de bon govern ni d'administració; no és qüestió de llibertat ni de igualtat; no es qüestió de progrés ni de tradició: es qüestió de Patria. Aquesta és la gran ensenyança que d'aquells homes varem treure, la pedra dels fonaments que anàvem a aixecar.
Per això ara que donem al vent la bande-