Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ra de cuberta, en aquet moment de plena definició del ideal boyrós, me complau declarar ben alt desde aquestes planes que llurs poesíes, llurs obres, llurs somnis y fantasies ens han format; me complau acotar el cap devant dels vidents, dels poetes, dels escorcolladors d'arxius y cercadors de runes, que'ns hah donat a nosaltres els sociòlechs y polítichs tot lo que necessitàvem y lo únich que necessitàvem: l'ànima de Catalunya.

 Paralelament a n'aquesta corrent, n'havía anat creixent una altra: la de adhesió al nostre dret civil. Les invasions del dret castellà provocaren una reacció cada cop més vigorosa a favor de les nostres lleys. S'exposaven les seves excel-lencies, s'anotaven les apologíes de la escola positivista den Leplay sobre la nostra organisació familiar, se vindicava l'hereu, se posava de relleu la missió econòmica y'l valer social de la enfiteusis, s'exaltava ab entusiame la llibertar de testar...
 Y defensant el dret català, s'havía d'estudiar y defensar el dret romà que l'integra, y la consideració y investigació de la obra jurídica d'aquell gran poble, va portar als nostres jurisconsults insensiblement, natu-