defensa de les nostres idees, motejades, ridiculisades y mal tractadas de mil formes y maneres, la nova concepció despertava en tots nosaltres els que anàvem treballantla y els nostres amichs més acostats que'ns hi ajudaven, un entussiasme viu, un extraordinari esperit de proselitisme. Temps de discusions continues, de apostolat individual de tots els moments y en tots els llochs, aqueix principi de la nacionalitat catalana, guardat y estimat com el nostre gran dogma, donava una seguritat y un aplom que desconcertava als nostres enemichs, y era una posició inexpugnable, una font may estroncada d'arguments aclaparadors.
Un dels primers propagandistes d'aquesta doctrina, en Muntañola, anava treyent ab gran esperit dialètich les conseqüencies del principi establert, y s'esforçava per ferles públiques en la prempsa catalanista d'allavors. Però la rutina ens bartara totes les portes, y les de La Renaixensa les primeres. No més varen dar aculliment a les fórmules novelles dos semanaris comarcals, un de Vilafranca y un de Manresa, sent el de Vilafranca (Les Cuatre Barres) el primer periòdich catalanista que va adherirshi, bate-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/55
Aquesta pàgina ha estat revisada.
