encara usar obertament la nomenclatura propia, però anàvem destruint les preocupacions, els prejudicis y, ab calculat oportunisme, insinuàvem en solts y articles les noves doctrines, barrejant a dretes regió, nacionalitat y patria pera avesarhi de mica en mica als lectors.
Aquesta obra va fer el seu camí. L'any 1897, després de donar a l'Ateneu les nostres primeres batalles, encaminades a conquistar les grans corporacions barcelonines, va obtenir la consagració de tota la nostra gent, aplegada en el gran saló del Ateneu pera escoltar les conferencies clarament,. explícitament nacionalistes organisades ab el plan d'estudiar tots els elements de la nació catalana y inaugurades ab la meva conferencia sobre'l fet de la nacionalitat catalana[1].
El cop ja estava donat, la nova doctrina quedava definitivament consagrada.
Tanta vía va fer desde llarors, que un dels periòdichs catalanistes que més difusió tenía per tot Catalunya, el quinzenari
- ↑ Tret de les den Duràn y den Puig, no totes les conferencies, per altra part mort notbles, varen respondre exactament al nostre plan al nostre objectiu nacionalista. La meva, titulada El fet de la nocionalitat catalana, publicada allavors á La Renaixensa com totes les altres, forma els capitols V, VI y VII d'aquet llibre.
