Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

midar los dimensions del crani y fixarne la configuració, a precisar l'angle encefàlich, a determinar la alçada y demés circunstancies de la ossamenta de les races, considerades com varietats fisiològiques de la especie humana.
 Veusaquí la gran corrent antropològica, per tantes ensopegades retrassada y per tants de prejudicis y errors desnaturalisada. Avuy comença a entrar en son cèrcol propi, després d'haver volgut invadir terres que no li pertanyíen y d'haver estat rebutjada. A la primería, raça's feya sinònim de nacionalitat: era usual y comú traduir etnos y natio o gens per raça; d'aquesta ampliació del sentit propi de la última paraula va neixer la confusió de la raça històrica o varietat de la especie de les societats, ab la raça antropològica, o varietat dels indivíduus de la especie humana, presos isoladament, de un a un, deslligats de tot vincle de societat. La fórmula d'aquesta confusió es l'afirmació de que la nacionalitat és una raça.
 La volada inmensa dels estudis històrichs va manifestarse en alguna cosa més que les investigacions antropològiques, y, al meteix temps que les varietats fisiològiques, observaren els pensadors y historiaires les varietats socials o de civilisació o cultura, les ra-